CURS DE FORMACIÓ PER AL  PROFESSORAT

Durant la meva estada del període de Pràctiques, he tingut la sort de poder participar en un curs oferit pel centre de recursos pel professorat (CEFIRE) dirigit en especial, als mestres que tinguessin nens o nenes amb Síndrome de Down a la seva aula.

La meva tutora de Pràctiques del centre on estic realitzant el Pràcticum I i altres professionals del centre participaren en algunes sessions com a ponents. Concretament, la meva tutora del Pràcticum va donar informació i experiències del treball realitzat entre l´escola i el centre.

En una de les sessions, la ponent va ser la creadora de la pàgina web: www.aulapt.org 

Aquesta noia, és mestra d´Audició i Llenguatge de Primària d´una escola concertada.

Un dels punts que ens va parlar en la sessió, va ser  l´origen i creació del blog, el seu funcionament actiu  i un dels  projectes de l´escola: el  MÈTODE ENTUSIASMAT.

Aquest mètode és un mètode de Matemàtiques, en el què en aquest cas es realitzin agrupaments flexibles des de P3 fins a 2n Primària. Treballin molt amb material manipulatiu i és un mètode molt organitzat.

Els alumnes tenen una llibreta gran per àrea i en aquesta llibreta posen:

1a pàgina: objectius i criteris explicant a quina unitat correspon.

Aquesta llibreta va i torna a casa , i té un apartat un posa:

 OBSERVACIONS per reforçar continguts en casa.

No posen fitxes per a deures.

L´estructura de les sessions de Matemàtiques és la següent: 15-20 problemes visuals i l´últim, la realització de la fitxa final.

Inconvenients: és un mètode car i fomenta que els nens no siguin ràpids en el treball.

A mi em va semblar un mètode molt interessant i molt motivador pel nens, però no vaig poder veure cap imatge dels materials que fan servir ni el treball realitzat amb els nens. Suposa molta implicació i coordinació d´horaris i personal entre Infantil i cicle Inicial i això és una mica difícil ja que tenim diferents horaris i normalment els mestres no són els mateixos els que treballen a Infantil que a Primària( al menys a l´escola Pública)i a més,  depèn  de quins centres els edificis poden estar bastant separats com per a realitzar aquests grups flexibles cada dia amb diferents etapes.

Un altre tema que va parlar,  va ser la implicació de tot el centre en la creació d´adaptacions curriculars, tant en la elaboració de material i impressió com en l´avaluació d´adaptacions curriculars individualitzades  i a més a més, significatives (a la Comunitat Valenciana, on faig les pràctiques s´anomenen ACI i ACi´s).

Em va semblar molt curiós la creació d´una comissió dedicada a les ADAPTACIONS CURRICULARS DELS NENS DE L´ESCOLA. Aquesta comissió cada 7 ó 15 dies es reunien. Un dels punts a tenir presents per a la realització d´aquesta tasca era l´acotació del contingut a treballar, i que el nen tingués clar què va a aprendre en 15 dies. D´aquesta manera per al nen és més motivador i els hi  crea seguretat, i per l´altra banda, els pares estan informats i són conscients del treball diari dels seus fills.

Bé, en general la exposició d´aquesta noia em va agradar molt, i crec que va captar l´atenció de tots els assistents. Sobre tot, amb els seus materials creats pel professorat del centre sobre la lecto-escriptura i el llenguatge oral. 

La majoria de material eren llibres plastificats (de diferents temàtiques i àrees) amb imatges i paraules en color amb velcro. D´aquesta manera aquesta material amb color els motiva, al ser plastificat dura per molts anys i al tenir velcro sembla més divertit pel nen i ens dona més facilitats per crear nous exercicis.

En general el curset em va resultar molt profitós per a la meva formació en el coneixement dels nens amb Síndrome de Down i per la creació de materials que facilitessin el seu aprenentatge.

Tot i que, només he nomenat la intervenció d´aquesta noia de PT la resta de ponents i les experiències dels mestres tutors en les escoles ordinàries amb nens amb SD, van ser una font de bagatge d´experiències i coneixements que vaig intentar retenir i absorbir tot el què vaig poder.