GRÀCIES

Durant aquest semestre estic realitzant el PRACTICUM I de Psicopedagogia per la UOC.
Estic assistint a un centre on treballen amb nens amb Síndrome de Down. Allí m´han donat una molt bona benvinguda amb molt d´interès i alegria. És un plaer poder haver tingut aquesta oportunitat. Moltes gràcies als pares d´aquests nens amb SD que fan possible aquesta realitat!

diumenge, 20 de maig del 2012

¿CÓMO ME SIENTO?

TARGETES D´EMOCIONS

Durant els dies que he estat observant l´alumnat que tenia la meva tutora en el centre de Pràctiques, em vaig adonar que els nens amb SD són nens com qualsevol altres nens, és a dir, els agraden els dibuixos de la televisió, els ordinadors, jugar, riure...com a tothom, passar-ho bé!
No tots els nens són iguals, uns són més xerraires, altres més tímids, uns més seriosos, altres més simpàtics...però quan arriba la pubertat, si en general ja és difícil , per  als nens amb Síndrome de Down, és encara més costosa, ja què es van adonant de què són diferents físicament de la resta de companys, els gustos i els interessos no coincideixen, els hi costa comprendre les converses dels companys, no tenen la picardia que poden tenir els altres...i si no es treballa molt bé amb el grup la integració de l´alumne /a  amb SD es pot sentir aïllat, sol...

Bé, com he dit abans, se´m va ocórrer una idea: 
la creació d´unes targetes amb sentiments, i d´aquesta manera, cada dia que vingués l´alumne al centre, triaria la imatge que correspongués amb els sentiments que tenia en aquell moment. I a partir d´aquí,  fer-li preguntes, perquè parlés i s´expressara, i a més d´aquesta manera aprofitar i treballar l´expressió oral, ja què és de les coses que els hi costa més.

Aquesta idea, la vaig aprofitar també per treballar amb un dels dos alumnes que havia escollir per fer els materials, perquè la seva mestra ens va dir que volia recursos per  treballar l´expressió oral  a l´escola ordinària on assisteix.