I conte contat, conte acabat!

Com tot allò que es comença també s´acaba...

I bé, fins aquí les meves aportacions en aquest blog del Pràcticum I de Psicopedagogia.

M´acomiado donant gràcies i molt contenta al igual que vaig començar aquest blog a l´inici de les meves pràctiques en aquest centre per a nens amb la Síndrome de Down.

La meva experiència al centre penso que ha sigut molt positiva i enriquidora. A l´ igual que quan vaig fer Magisteri, el primer contacte de pràctiques és un bon record i la primera experiència pràctica de la realitat que estàs estudiant.

Ara ha sigut diferent, ja què el fet de ser mestra, encara que sigui amb uns poquets anys d´experiència, la visió ha sigut distinta. Ara des d´un punt de vista del psicopedagog, però també sense voler enrecordant-me  del lloc del tutor del nen al centre ordinari, ja què treballo de tutora amb nens de Primària i em podria veure en el cas de tenir un nen o una nena al meu grup amb la SD.

Per això, jo crec que ha fet que la meva implicació ha sigut notable i  la  resolució de  problemes m´ha agradat.

Durant aquests mesos, l´avaluació que he pogut seguir ha sigut mitjançant l´observació directa dels nens, les proves passades, les entrevistes i reunions amb els docents i pares dels nens,etc.

Per a la realització  d´aquest blog, m´he basat molt en les meves anotacions i experiències diàries de les sessions que he assistit al centre.  

El començament del blog em va costar bastant, i he tingut una mica de dificultats per saber què se´ns demanava per a les nostres aportacions.  A més a més, jo no estava acostumada a dominar aquesta eina per compartir amb tots vosaltres les meves impressions,recursos interessants.... Feia molts anys que no  en creava un! però mica en mica he anat fent.

Sobre la meva tasca del Pràcticum , penso que he anat creant materials, que en un principi són per a dos alumnes en concret, però que els podran utilitzar més nens, ja que els nens amb SD tenen dificultats que són bastant comunes entre ells. 

Tant per al centre com per als tutors d´aquests nens els ha vingut molt bé tenir aquests materials adequats concretament per a ells, ja què dia a dia els nens necessiten alternar diferents tipus d´activitats i quan més atractives i variades molt millor. Són nens que els hi costa molt realitzar senzilles activitats i què cal tenir moltes semblants, perquè tenen moltes dificultats, i a més a més, es solen  estancar en l´aprenentatge, i per això durant aquests pocs mesos, no he pogut avaluar-los ja que és poc molt de temps el treballat.

Volia acabar, donant moltes gràcies al centre on he realitzat les pràctiques, i en especial, a la meva tutora del centre de Pràcticum que m´ajudat a conèixer millor aquests nens i el seu treball amb ells.

També a vosaltres, companys, gràcies a vosaltres he pogut  recolzar-me quan he tingut algun dubte.

I com no? Gràcies Pitu per ser el nostre consultor i ajudar-me a encaminar el blog!

Espero haver intentat compartir una mica les meves experiències amb vosaltres.

Molta sort a tots.

Francisca Ros Roselló 

FASE 5: ANÀLISI DELS MATERIALS I ELS RESULTATS.

Com he comentat en la fase anterior, la meva tutora i jo ens hem adonat de petites consideracions que com sol ocórrer quan es preparen materials per qualsevol grup o nen, sempre cal tornar a revisar alguns detalls perquè és quasi impossible que ens vagi perfecte per molt que coneguem al nen o al grup en general.

En aquest cas, els materials creats ens han anat força bé, ja què he tingut en compte, com he dit en anteriors entrades, el NAC del nen, les seves motivacions i interessos, el format de material que sol treballar en el centre,   l´alternació de continguts de diferents àrees perquè no li sigui pesat...i sobretot he tingut en compte, que aquests dos nens que em va recomanar la meva tutora perquè li fesi material, són nens que venen al centre per les tardes després de tot un dia a l´escola...i com és normal, és impossible que el seu rendiment sigui ple a aquestes hores de la tarda.

Sé que la idea de la creació de materials per a aquests dos nens  també ha sigut pensada  per ajudar els seus tutors amb recursos i materials per quan hi són al centre ordinari, però tot i això aquests nens necessiten activitats senzilles, clares, visuals i motivadores, entre altres coses, perquè d´aquesta manera, a més de què els facilitarà l´aprenentatge dels continguts també els ajudarà a ser més autònoms en les tasques i poder treballar amb autonomia en l´escola ordinària davant tot el grup-aula.

FASE 4:Intervenció i seguiment del pla

Durant la quarta fase: Intervenció i seguiment del pla, que vaig crear en el meu Pla de Treball, he estat observant i fent un seguiment de la utilització dels materials creats per als dos alumnes  que vaig plantejar en un principi, però que podrien també fer servir altres nens del centre, ja que les dificultats dels nens amb S.D. moltes vegades coincideixen.

En general ha anat força bé, tot i què en un principi tenia bastant por de què les activitats proposades siguessin poc atractives, massa fàcils o difícils...

Doncs, volia comentar alguna anècdota.

Crec que vaig comentar que els nens d´aquest centre estan molt acostumats a treballar amb la presentació dels exercicis amb el full en horitzontal. Doncs, jo al principi em va semblar una presentació molt semblant a Infantil, i bé, segurament perquè sóc mestra i treballo  amb nens a la Primària, vaig veure com era una presentació molt diferent de les que normalment es presenten els llibres de text a la Primària i ho vaig veure una mica com un treball molt paral·lel al de l´escola, però després vaig pensar que els nens cal que es vagin acostumant a les dues presentacions. 

Doncs, tornant a l´experiència, vaig crear unes fitxes en vertical per a una nena d´un nivell més o menys de segon de Primària. I la  sorpresa: Molt bé! això sí les va realitzar amb l´acompanyament de la tutora del centre, però això és normal ja què la gran majoria dels nens que he observat han de treballar amb ajuda.

També vaig comprovar que la idea d´incorporar  algun petit dibuix dels què ells veuen a la televisió, dels contes, d´alguna joguina preferida o de moda en algun problema...va genial!

I això sí, un aspecte a modificar en el format de la fitxa  en vertical: una mica més d´espai entre les preguntes, perquè les trobi més clares i diferenciades i no es distregui ni bloquege al veure tanta lletra, ja que és una cosa que ja passa amb qualsevol nens amb dificultats en la lectura.

ENDEVINA, ENDEVINALLA...

Joc per treballar l´expressió oral

Ja sabeu que als nens els agrada jugar...i en el centre on faig les pràctiques la majoria de vegades, els nens i nenes hi van després de treballar tot el dia a l´escola i com us podeu imaginar moltes vegades fan careta de cansats!

Així que al Centre, primer fem una mica de deures del cole o bé fitxes que preparem...i després els deixem que trien una activitat que els agradi. 

I en aquest cas una d´elles és : "Endevina, endevinalla".

L´activitat consisteix en descriure la imatge que hi veuen en la targeta i nosaltres (la meva tutora del Pràcticum i jo) intentem endevinar-la. De vegades, el nen o la nena es bloqueja, que és una de les coses que els sol passar als nens amb SD i necessiten ajuda, així que una de les dues (la meva tutora o jo) li ajudem.

En aquest cas, he creat unes targetes de fruites i hortalisses...però es pot aprofitar qualsevol joc vell que tingueu a l´aula que tingui targetes amb imatges bastant senzilles i clares, perquè el nen fàcilment les pugui reconèixer i descriure sol.

Hi  podem barrejar: instruments de música, esports, verdures...el què sigui! o les podem classificar segons què volem treballar de vocabulari en aquell moment.

Jo les he pogut fer servir per treballar l´expressió oral, que com he dit en anteriors moments, és una de les dificultats més importants que solen tenir els nens amb SD.

Aquestes imatges són un recurs molt útil, perquè ens poden servir també per a construir frases senzilles, ja que a més de la imatge tenen al darrere la paraula escrita.

Una cosa que he observat en les sessions és que aquests nens són molt rutinaris, i no es cansen prompte de la mateixa tasca. Pots fer servir aquestes targetes dos cops a la setmana perquè te les demanin ells, i  tot i que no són moltes,a la setmana vinent et  segueixen demanant les mateixes.

¿CÓMO ME SIENTO?

TARGETES D´EMOCIONS

Durant els dies que he estat observant l´alumnat que tenia la meva tutora en el centre de Pràctiques, em vaig adonar que els nens amb SD són nens com qualsevol altres nens, és a dir, els agraden els dibuixos de la televisió, els ordinadors, jugar, riure...com a tothom, passar-ho bé!

No tots els nens són iguals, uns són més xerraires, altres més tímids, uns més seriosos, altres més simpàtics...però quan arriba la pubertat, si en general ja és difícil , per  als nens amb Síndrome de Down, és encara més costosa, ja què es van adonant de què són diferents físicament de la resta de companys, els gustos i els interessos no coincideixen, els hi costa comprendre les converses dels companys, no tenen la picardia que poden tenir els altres...i si no es treballa molt bé amb el grup la integració de l´alumne /a  amb SD es pot sentir aïllat, sol...

Bé, com he dit abans, se´m va ocórrer una idea: 

la creació d´unes targetes amb sentiments, i d´aquesta manera, cada dia que vingués l´alumne al centre, triaria la imatge que correspongués amb els sentiments que tenia en aquell moment. I a partir d´aquí,  fer-li preguntes, perquè parlés i s´expressara, i a més d´aquesta manera aprofitar i treballar l´expressió oral, ja què és de les coses que els hi costa més.

Aquesta idea, la vaig aprofitar també per treballar amb un dels dos alumnes que havia escollir per fer els materials, perquè la seva mestra ens va dir que volia recursos per  treballar l´expressió oral  a l´escola ordinària on assisteix.

LA MEVA ESCALA MATEMÀTICA

L´altre dia comentava un petit resum de la meva experiència en el curs del CEFIRE per a mestres amb nens amb Síndrome de Down.

Una de les idees que vaig agafar per aplicar-la amb els nens amb SD al Pràcticum, és el recurs de l´ESCALA per treballar en Matemàtiques.

Al centre on faig les pràctiques, també utilitzen una escala diferent, però em va agradar la idea general que va explicar la noia del curs: una escala plastificada on els nens amb un retolador normal o Veleda (amb el Veleda  s´esborra millor) poden escriure els números als esglaons i s´esborra sense  crear o dibuixar una cada vegada, com fan al centre de pràctiques.

Així que vaig crear LA MEVA ESCALA MATEMÀTICA original. 

Hi ha molts tipus d´escales i en cada lloc utilitzen una diferent segons el què estiguin acostumats. 

Jo he creat aquesta. He intentat posar-li una mica de color, perquè sigui més atractiva i un dibuix d´un bomber, ja que els bombers treballen moltes vegades amb escales , i això també se´ls podria explicar als nens relacionat amb l´àrea de Medi.

L´he portat a la pràctica amb l´alumna amb SD del centre que li preparo materials de mates i li ha agradat molt!! ella sempre s´il·lusiona molt amb els dibuixos i treballa molt millor! 

Espero que us pugui servir si alguna vegada teniu un /a nen/a a la vostra aula amb SD!

Paqui

CURS DE FORMACIÓ PER AL  PROFESSORAT

Durant la meva estada del període de Pràctiques, he tingut la sort de poder participar en un curs oferit pel centre de recursos pel professorat (CEFIRE) dirigit en especial, als mestres que tinguessin nens o nenes amb Síndrome de Down a la seva aula.

La meva tutora de Pràctiques del centre on estic realitzant el Pràcticum I i altres professionals del centre participaren en algunes sessions com a ponents. Concretament, la meva tutora del Pràcticum va donar informació i experiències del treball realitzat entre l´escola i el centre.

En una de les sessions, la ponent va ser la creadora de la pàgina web: www.aulapt.org 

Aquesta noia, és mestra d´Audició i Llenguatge de Primària d´una escola concertada.

Un dels punts que ens va parlar en la sessió, va ser  l´origen i creació del blog, el seu funcionament actiu  i un dels  projectes de l´escola: el  MÈTODE ENTUSIASMAT.

Aquest mètode és un mètode de Matemàtiques, en el què en aquest cas es realitzin agrupaments flexibles des de P3 fins a 2n Primària. Treballin molt amb material manipulatiu i és un mètode molt organitzat.

Els alumnes tenen una llibreta gran per àrea i en aquesta llibreta posen:

1a pàgina: objectius i criteris explicant a quina unitat correspon.

Aquesta llibreta va i torna a casa , i té un apartat un posa:

 OBSERVACIONS per reforçar continguts en casa.

No posen fitxes per a deures.

L´estructura de les sessions de Matemàtiques és la següent: 15-20 problemes visuals i l´últim, la realització de la fitxa final.

Inconvenients: és un mètode car i fomenta que els nens no siguin ràpids en el treball.

A mi em va semblar un mètode molt interessant i molt motivador pel nens, però no vaig poder veure cap imatge dels materials que fan servir ni el treball realitzat amb els nens. Suposa molta implicació i coordinació d´horaris i personal entre Infantil i cicle Inicial i això és una mica difícil ja que tenim diferents horaris i normalment els mestres no són els mateixos els que treballen a Infantil que a Primària( al menys a l´escola Pública)i a més,  depèn  de quins centres els edificis poden estar bastant separats com per a realitzar aquests grups flexibles cada dia amb diferents etapes.

Un altre tema que va parlar,  va ser la implicació de tot el centre en la creació d´adaptacions curriculars, tant en la elaboració de material i impressió com en l´avaluació d´adaptacions curriculars individualitzades  i a més a més, significatives (a la Comunitat Valenciana, on faig les pràctiques s´anomenen ACI i ACi´s).

Em va semblar molt curiós la creació d´una comissió dedicada a les ADAPTACIONS CURRICULARS DELS NENS DE L´ESCOLA. Aquesta comissió cada 7 ó 15 dies es reunien. Un dels punts a tenir presents per a la realització d´aquesta tasca era l´acotació del contingut a treballar, i que el nen tingués clar què va a aprendre en 15 dies. D´aquesta manera per al nen és més motivador i els hi  crea seguretat, i per l´altra banda, els pares estan informats i són conscients del treball diari dels seus fills.

Bé, en general la exposició d´aquesta noia em va agradar molt, i crec que va captar l´atenció de tots els assistents. Sobre tot, amb els seus materials creats pel professorat del centre sobre la lecto-escriptura i el llenguatge oral. 

La majoria de material eren llibres plastificats (de diferents temàtiques i àrees) amb imatges i paraules en color amb velcro. D´aquesta manera aquesta material amb color els motiva, al ser plastificat dura per molts anys i al tenir velcro sembla més divertit pel nen i ens dona més facilitats per crear nous exercicis.

En general el curset em va resultar molt profitós per a la meva formació en el coneixement dels nens amb Síndrome de Down i per la creació de materials que facilitessin el seu aprenentatge.

Tot i que, només he nomenat la intervenció d´aquesta noia de PT la resta de ponents i les experiències dels mestres tutors en les escoles ordinàries amb nens amb SD, van ser una font de bagatge d´experiències i coneixements que vaig intentar retenir i absorbir tot el què vaig poder.